GIRBAL JAME, Eduard, La tragèdia del cal Pere Llarg. Aiguafort. Edició d'Enric Casasses. Barcelona : Edicions de 1984, 2006.
"És el nostre passat, diguem. Però el llibre, la novel·la, travesa els murs del temps i ens deixa veure exactament la bellesa i l'esclat del dia i de la nit d'aquells anys en aquelles muntanyes, i uns fets que s'hi produïren, i l'aire que s'hi respirava, amb els ulls del cor i del cervell del Peret de cal Pere Llarg, de tràgic i ridícul destí, i sobretot de la seva dona la Pere Llarga, heroïna de la tragèdia, 'una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida' que els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors. La solitud de la Pere Llarga, si pot provenir de causes parangonables (relatives a la desídia moral dels homes), va per un camí molt diferent de la Mila. En el cas de la Custòdia, que és la jove de cal Pere Llarg i li diuen La Pere Llarga, el destí que la vol xuclar i la por que ella té és d'acabar 'pasturant solta perl món com una bèstia que ni serveix ni mossega'".
Pròleg d'Enric Casasses, p. 7-8
"Es pot tornar a entendre com un homenatge, un 'homenatge a Catalunya', i més en concret a la civilització que tingué la seva culminació en la masia, que és una forma de vida i d'arquitectura arquetípica del país d'una manera molt més íntima i abundant que el romànic o que el gòtic. L'arribada del món modern a trencar aquesta civilització... no és el tema de la nostra novel·la: el món modern hi arriba, sí, fins i tot hi arriba el tren, i la història que es desplega davant dels nostres ulls que passa i no podria passar en cap altre, és ben cert, però ni els personatges ni l'escriptor es plantegen en cap moment que aquest món s'estigui acabant, perquè estan pendents d'altres coses".
Pròleg d'Enric Casasses, p. 11
"L'edició que de la nostra novel·la va fer la 'Ilustració catalana' el 1923 és encara prefabriana i duu el títil així: La tragedia de ca'l Pere Llarch. Com dic al pròleg de L'estrella amb cua (Edicions de 1984, Barcelona, 2005), 'la llengua d'aquests llibres de prosa (de Girbal Jaume) és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules. (...) Veig un clar reconeixement de la vàlua literària i lingüística de Girbal Jaume en el fet que el diccionari Alcover-Moll hagi buidat exhaustivament el vocabulari dels tres llibres de Girbal, Oratjol de la Serra, L'estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg, i els faci servir d'autoritat (en molts primera o única), citant-ne sempre el context amb belles frases girbalianes que així han passat a formar part del magnífic mosaic d'aqust diccionari'".
Pròleg d'Enric Casasses, p. 12
ÚLTIMA ACTUALIZACIÓN 10/12/2008
