Mis fotos y demás: 2008

miércoles, 31 de diciembre de 2008

Los Pazos de Ulloa, de Emilia Pardo Bazán

Emilia Pardo Bazán. Los Pazos de Ulloa. Madrid : Cátedra, 2007. Edición de Mª Ángeles Ayala.

Los Pazos de Ulloa en cervantesvirtual.com

Biblioteca de autor, Emilia Pardo Bazan en cervantesvirtual.com

domingo, 14 de diciembre de 2008

La ola (Die Welle). Alemania, 2008

La ola (Die Welle). Alemania, 2008. Dir. Dennis Gansel

El director Dennis Gansel ha dicho que con La ola ha "tratado de mostrar la fascinación que el nazismo ejerció sobre los alemanes”. Al principio de la película, reunidos un grupo de alumnos en el seminario sobre autocracia, algunos de ellos muestran su hartazgo sobre volver a tratar el III Reich y Hitler. Otros opinan que hay que asumir la historia alemana para que no se vuelva a repetir.

El cine alemán bucea últimamente sobre su pasado más o menos inmediato. Se pueden citar títulos como El hundimiento y su recreación de un Hitler “humano”, La vida de los otros, Nápola o la aquí reseñada, La ola. Argumentalmente trata de un experimento pedagógico de un profesor que quiere llegar más allá en sus planteamientos didácticos… y el experimento se le va de las manos.

De factura más que correcta, el desarrollo del argumento puede pecar algo de excesivo, llegando las situaciones a ser demasiado extremas. El mensaje, sin embargo, resulta inquietante: la bestia puede resurgir en cualquier momento.

El País, 28/11/2008. Nazis sin ideas, terroristas sin Estado. Un puñado de polémicos filmes sobre su historia reciente conquista la taquilla alemana.

Crítica, fotos, tráiler y más en fotogramas.es

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Estampas navideñas 2008 (y 2)

Balcones navideños

Desde hace varios años prolifera en nuestras ciudades la decoración de ventanas y balcones durante las fiestas de navidad. Desde el clásico Papá Noel subiendo al balcón hasta todo tipo de luces parpadeantes, figuras iluminadas... y últimamente la fotografía del "divino Niño Jesús", avalado por alguna jerarquía eclesiástica. De lo sencillo a lo esperpéntico, de todo hay.

Aquí van algunas fotos y vídeos.

Sant Vicent del Raspeig

Balcones navideños en Sant Vicent del Raspeig

martes, 9 de diciembre de 2008

Estampas navideñas 2008

Algunas fotos y vídeos del colegio Jesús-María de Ciudad de Asís (Alicante)

Imagen del portal con la Virgen, San José y el Niño Jesús

Vista general: los Reyes Magos llegán a Belén sobre el Arco Irís

Más fotos y vídeos pinchando aquí

martes, 2 de diciembre de 2008

Gràcies per la propina, de Ferran Torrent

Ferran Torrent. Gràcies per la propina. Alzira: Bromera, 1995. 198 p.

Diu Ferran Torrent que la vida “està feta de construccions i ensorraments i només queda la memòria – o la nostàlgia”. Gràcies per la propina és un viatge per la memòria, per la nostàlgia, un retorn a un temps perdut, al terreny de la nostra infantesa. Com diu Garcia Márquez en el primer volum de les seus memòries, la vida no és la que hem viscut, és la que recordem, i com la recordem per contar-la. (“La vida no es la que uno vivió, sinó la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla”).

Gràcies per la propina juntament amb les posteriors novel·les de l'autor Societat Limitada i Espècies protegides formen un conjunt amb elements comuns com ara el fet de retratar la societat valenciana en diverses èpoques molt properes al nostre temps, amb canvis molt profunds entre elles. El estil, però, és molt diferent entre la primera i les dues següents.

Algú ha escrit que desprès de Gràcies... Ferran Torrent, la seua obra almenys, perd la innocència... Jo diria que són la societat retratada i els personatges els que la perden.

Gràcies per la propina ens conta l'adolescència dels germans Torres, cognom que és una evident variació del de l'autor, Ferran Torrent. La seua és una família que podem qualificar com atípica. El pare dels germans, prototipus de personatge de postguerra amb malaltia pulmonar, mor molt jove. La mare viu en el record i un estrany accident (suicidi encobert al cap i a la fi per una societat hipòcrita que amaga tot allò que no és com Déu mana) deixa orfes els dos germans. L’avi i una curiosa parella d’oncles, un d'ells homosexual reprimit, es fan càrrec dels xiquets que creixeran en un ambient obert i permissiu, gairebé assembleari. La casa familiar sembla una mena de Macondo a la valenciana. La sèrie de convencionalismes socials i morals establerts durant aquella época, obligaran Ferran i el seu germà Pepin a buscar-se la vida com siga en una ciutat on gairebé tot és possible sense que ningú se'n sorprenga. Així s'ens conta el despertar sexual i vital (amb referències felinianes) dins d'una societat sotmesa a la fèrria dictadura franquista.

Els aspectes que es podrien destacar en són molts: polítics, psicologia dels personatges, ús del llenguatge, usos i costums de la vida quotidiana... Pel que fa a l'ús del llenguatge, el contrast és evident en relació amb les dues novel·les posteriors: Societa Limitada i Espècies protegides. En aquestes últimes l'autor utilitza, com a narrador, i fa utilitzar als personatges un valencià normatiu i molt acurat. En Gràcies per la propina, però, es poden destacar, almenys, dos registres diferents: el narrador com a tal fa ús d'una variant de la llengua estàndar i molt formal. Per altra banda, els personatges s'expressen en un valencià molt allunyat de la normativa i ple de castellanismes, fins i tot utilitzant frases senceres en castellà. Aquest estil realista dóna a la novel·la bona part de l'encant i la frescor que destil·la. Això, però, pot ser motiu de crítica. El que és cert és que fa que els personatges siguen molts reals, que ens els creiem quan parlen. I això cal comparar-ho amb personatges de les esmentades novel·les posteriors com ara el de Júlia Alexandre, sots-secretària del president de la Generalitat que es fa servir d'un valencià molt correcte i poc creïble si tenim en compte el personatge que representa, prototip que veiem cada dia en la televisió pública valenciana.

Pel que fa al contex polític, aquest es presenta d'amagat darrere les experiències i aventures dels personatges. La repressió dels vencedors es fa palesa en episodis com ara l'estada dels germans al col·legi dels jesuïtes o l'episodi mes commovedor de tota la història: la mort de l'avi. Tomàs, l'oncle, impedeix que el capellà done l'extremunció a l'avi en un evident acte de resistència envers l'església. Això representa una ofensa tant per a la mateixa església com per a les autoritats civils que decideixen soterrar-lo fora de l'àrea dels catòlics, i lluny de la seua dona. Com diu Tomàs, el seu fill, "la paranoia feixista perseguia fins i tot els morts". Aquest fet desencadena una mena de venjança que esdevé un dels episodis més còmics de la novel·la. L'escena mostra part de la família d'esquena a la processó del Corpus i menjant pernil (furtat abans al capellà)... i les beates del poble cantant "perdona a tu pueblo, señor".

La repressió lingüísica o millor dit uniformització, troba infantils resistències. A la mestra del poble, donya Pepita, li treia de polleguera que els alumnes parlaran entre ells en valencià; la seua obsessió era que dominaren amb pulcritud el castellà, fet que xocava amb, diu l'autor, "l'indomable monolingüisme que portaven de casa".

En resum, es tracta d'una novel·la que jo qualificaria de rodona amb tots els elements que et fan gaudir de la seua lectura: aventures d'adolescents, episodis d'alt contingut humorístic, situacions esgarrifoses que poden fer plorar als més sentimentals... molt recomanable per a qui no l'haja, encara, llegida.

martes, 18 de noviembre de 2008

Fortunata y Jacinta, de Benito Pérez Galdós

Benito Pérez Galdós, Fortunata y Jacinta, Edición de Francisco Caudet. Madrid: Cátedra, 1997.

Fortunata y Jacinta en Cervatesvirtual.com
Biblioteca de autor Benito Pérez Galdós

[Juan Santa Cruz]

"Era el hijo de D. Baldomero muy bien parecido y además muy simpático, de estos hombres que se recomiendan con su figura antes de cautivar con su trato, de éstos que en una hora de conversación ganan más amigos que otros repartiendo favores positivos. Por lo bien que decía las cosas y la gracia de sus juicios, aparentaba saber más de lo que sabía, y en su boca las paradojas eran más bonitas que las verdades. Vestía con elegancia y tenía tan buena educación, que se le perdonaba fácilmente el hablar demasiado". p. 109.

[Fortunata]

"Al pasar junto a la puerta de una de las habitaciones del entresuelo, Juanito la vio abierta y, lo que es natural, miró hacia dentro, pues todos los accidentes de aquel recinto despertaban en sumo sagro su curiosidad. Pensó no ver nada y vio algo que de pronto le impresionó, una mujer bonita, joven, alta... Parecía estar en acecho, movida de una curiosidad semejante a la de Santa Cruz, deseando saber quién demonios subía a tales horas por aquella endiablada escalera. La moza tenía pañuelo azul claro por la cabeza y un mantón sobre los hombros, y en el momento de ver al Delfín, se infló con él, quiero decir, que hizo ese característico arqueo de brazos y alzamiento de hombros con que las madrileñas del pueblo se agasajan dentro del mantón, movimiento que les da cierta semejanza con una gallina que esponja su plumaje y se ahueca para volver luego a su volumen natural". p. 182.

[Jacinta]

"Porque Jacinta era una chica de prendas excelentes, modestita, delicada, cariñosa y además muy bonita. Sus lindos ojos estaban ya declarando la sazón del alma o el punto en que tocan a enamorarse y enamorar. Barbarita quería mucho a todas sus sobrinas; pero a Jacinta la adoraba; teníala casi siempre consigo y derramaba sobre ella mil atenciones y miramientos, sin que nadie, ni aun la propia madre de Jacinta pudiera sospechar que la criaba para nuera". p. 193.

ACTUALIZADO: 20/11/2008

sábado, 8 de noviembre de 2008

Liens - langue française

DICTIONNAIRES ET TERMINOLOGIE

Wordreference.com
Online Language Dictionaires.
Trésor de la Langue Française informatisé
Lexilogos. Dictionnaires thématiques
Laterminologie.net
Société française de terminologie.
Les-dicos.com
On peut chercher sur le Trésor de la Langue Française, Dictionnaire Alexandria, Synonymes, Citations, Conjugaison, Orthographe et Dictionnaire d’autrefois.
Vocabulaire en architecture et histoire de l'art

ÉCOUTES

Le "Fait du jour" de Radio France International.
Des exercices pour mieux comprendre le journal en français facile : entraînez-vous à repérer les informations importantes de l'actualité avec une série d'exercices autour des expressions et la manière de les présenter. Pour vous permettre de vous améliorer, vous pouvez vérifier vos réponses et lire la transcription.
Le "Journal en français facile" de Radio France International.
Un journal qui présente l'actualité avec des mots simples et explique les événements dans leur contexte.
Les mots de l'actualité de Radio France International.
French Listening Comprehension.
Exercices to practice and improve your French listening skills.
L'actualité francophone pour élèves en FLE
Apprenez le français en travaillant avec des écoutes sur l'actualité: exercices de compréhension orale avec correction on-line, temps imparti et format en QCM, pour mieux se préparer à une épreuve.
French Resources
Écoute l'enregistrement en même temps que vous lisez la transcription.

MOYENS DE COMMUNICATION

LITTÉRATURE FRANÇAISE

Gallica, bibliothèque nationale de France
Gallica propose un accès à 90 000 ouvrages numérisés (fascicules de presse compris), à plus de 80 000 images et à plusieurs dizaines d'heures de ressources sonores. Cet ensemble constitue l'une des plus importantes bibliothèques numériques accessibles gratuitement sur l'Internet. Les fonds de Gallica sont extraits de la bibliothèque numérique de la BnF.
Une histoire audio/vidéo de la littérature française
Le projet de recherche FLENET-Université de León vient de mettre en ligne le dossier Audio-Vidéo Littérature qui représente une authentique base de données audio et vidéo ouverte sur la toile pour les spécialistes ou les amateurs de la littérature française.
Le Figaro Livres
Archives de la République des Lettres
Dicocitations
Dicocitations propose un recueil de citations, dictons, aphorismes, pensées et proverbes accessibles par un lexique et un moteur de recherche pour rire, réfléchir, s'étonner ou s'amuser.
"Perdre la vie est peu de chose et j'aurai ce courage quand il le faudra. Mais voir se dissiper le sens de cette vie, disparaître notre raison d'existence, voilà ce que est insupportable. On ne peut vivre sans raison".
Albert Camus, La Chute (1944)
Analyse linguistique de textes littéraires
Pour une approche linguistique des textes littéraires.
Archivox
La littérature comme vous ne l'avez jamais entendue!

CIVILISATION FRANÇAISE ET FRANCOPHONIE

Repsit. À la découverte du monde francophone
Les Archives de l'Assemblée nationale en ligne
A l’occasion du cinquantième anniversaire de la première séance de l’Assemblée nationale sous la Cinquième République, tous les comptes rendus de séance, toutes les questions écrites ainsi que les tables analytiques et nominatives d'archives correspondantes et les dossiers législatifs des dernières législatures, soit l'équivalent d'environ 350 000 pages au format papier, sont mis en ligne sur le site Internet.

BLOGS

Podcast français facile
Blog français de Pedro Solano Garre
Nuestros Vecinos del Norte - Nos Voisins du Nord
La musique française sur Radio 5
FrenchPodClass
"Le génie de notre langue est la clarté" Voltaire

D'AUTRES

LIENS POUR AMÉLIORER LE FRANÇAIS ORAL (sur le site francaisfacile.com)

ACTUALIZADO: 01/11/2009

martes, 28 de octubre de 2008

La Regenta, de Leopoldo Alas "Clarín"

Leopoldo Alas "Clarín". La Regenta. Edición de Mariano Baquero Goyanes. Madrid, Austral, 1984.

"Se quiere una vez y después... se las arregla uno como puede" p. 339.

La Regenta en la Biblioteca de Autor "Clarín" de Cervantesvirtual

"Por una esquina de la calle, del lado de la catedral, apareció una señora que los del balcón reconocieron al momento. Era la Regenta. Venía de negro, de mantilla; la acompañaba Petra, su doncella (..) Entonces Mesía pudo ver el rostro de la Regenta, que sonreía y saludaba. Nunca la había visto tan hermosa. Traía las mejillas sonrosadas, y ella era pálida; también parecía haber estado al lado de un fogón como Visita y Obdulia; en sus ojos había un brillo seco, destellos de alegría que se difundían en reflejos por todo el rostro. Venía con cara de sonreír a sus ideas". p. 343

Vetusta, la muy noble y leal ciudad, corte en lejano siglo, hacía la digestión del cocido y de la olla podrida, y descansaba oyendo entre sueños el monótono y familiar zumbido de la campana del coro, que retumbaba allá en lo alto de la esbelta torre en la Santa Basílica. La torre de la catedral, poema romántico de piedra, delicado himno, de dulces líneas de belleza muda y perenne, era obra del siglo XVI, aunque antes comenzada, de estilo gótico, pero, cabe decir, moderado por un instinto de prudencia y armonía que modificaba las vulgares exageraciones de esta arquitectura.

La Regenta, p. 166-167

lunes, 29 de septiembre de 2008

La tragèdia de cal Pere Llarg, d'Eduard Girbal Jaume

GIRBAL JAME, Eduard, La tragèdia del cal Pere Llarg. Aiguafort. Edició d'Enric Casasses. Barcelona : Edicions de 1984, 2006.

"És el nostre passat, diguem. Però el llibre, la novel·la, travesa els murs del temps i ens deixa veure exactament la bellesa i l'esclat del dia i de la nit d'aquells anys en aquelles muntanyes, i uns fets que s'hi produïren, i l'aire que s'hi respirava, amb els ulls del cor i del cervell del Peret de cal Pere Llarg, de tràgic i ridícul destí, i sobretot de la seva dona la Pere Llarga, heroïna de la tragèdia, 'una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida' que els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors. La solitud de la Pere Llarga, si pot provenir de causes parangonables (relatives a la desídia moral dels homes), va per un camí molt diferent de la Mila. En el cas de la Custòdia, que és la jove de cal Pere Llarg i li diuen La Pere Llarga, el destí que la vol xuclar i la por que ella té és d'acabar 'pasturant solta perl món com una bèstia que ni serveix ni mossega'".

Pròleg d'Enric Casasses, p. 7-8

"Es pot tornar a entendre com un homenatge, un 'homenatge a Catalunya', i més en concret a la civilització que tingué la seva culminació en la masia, que és una forma de vida i d'arquitectura arquetípica del país d'una manera molt més íntima i abundant que el romànic o que el gòtic. L'arribada del món modern a trencar aquesta civilització... no és el tema de la nostra novel·la: el món modern hi arriba, sí, fins i tot hi arriba el tren, i la història que es desplega davant dels nostres ulls que passa i no podria passar en cap altre, és ben cert, però ni els personatges ni l'escriptor es plantegen en cap moment que aquest món s'estigui acabant, perquè estan pendents d'altres coses".

Pròleg d'Enric Casasses, p. 11

"L'edició que de la nostra novel·la va fer la 'Ilustració catalana' el 1923 és encara prefabriana i duu el títil així: La tragedia de ca'l Pere Llarch. Com dic al pròleg de L'estrella amb cua (Edicions de 1984, Barcelona, 2005), 'la llengua d'aquests llibres de prosa (de Girbal Jaume) és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules. (...) Veig un clar reconeixement de la vàlua literària i lingüística de Girbal Jaume en el fet que el diccionari Alcover-Moll hagi buidat exhaustivament el vocabulari dels tres llibres de Girbal, Oratjol de la Serra, L'estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg, i els faci servir d'autoritat (en molts primera o única), citant-ne sempre el context amb belles frases girbalianes que així han passat a formar part del magnífic mosaic d'aqust diccionari'".

Pròleg d'Enric Casasses, p. 12

ÚLTIMA ACTUALIZACIÓN 10/12/2008

martes, 23 de septiembre de 2008

A propósito de Italia

Babelia, el suplemento cultural de El País, publicó el pasado sábado (20/09/2008) una entrevista con Melania Mazzucco escritora italiana que acaba de publicar en España su última novela Un día perfecto (Anagrama). Durante 24 horas de paseo por Roma, la autora retrata la desesperanza de la sociedad italiana ante la nueva era de Berlusconi.
Y el domingo, también el El País, Mario Vargas Llosa dedicó su Piedra de Toque a Italia: Gomorra y Nápoles, a propósito del libro Gomorra de Roberto Saviano. Saviano presenta un crudo retrato de una sociedad corrompida por la mafia, lo que le ha valido ser un proscrito en su país.